Informació obtinguda de:

Viatgeaddictes

Consells pràctics per a preparar un viatge independent

La preparació d'un viatge independent requereix un grau d'implicació i una dedicació que, en general, no es dóna en un viatge organitzat, per raons òbvies. Però el que, a priori, pot semblar un desavantatge és per a nosaltres una dels avantatges de viatjar per lliure, ja que ens proporciona major coneixement previ de la destinació i la satisfacció de ser capaç d'anar salvant els obstacles que apareixen abans i durant el viatge.

Decidir la destinació

Evidentment el primer que cal fer és decidir quina serà la destinació (país o zona geogràfica) del viatge en preparació. Aquesta tria pot tenir en compte diferents aspectes:

· Preferències personals, recomanacions d'altres o coses que hem llegit o vist.
· El pressupost monetari i els dies disponibles per al viatge.
· Viatjar acompanyat o sol (especialment en el cas de dones que vulguin viatjar soles).
· Objectius del viatge: natura, història, aventura, solidari, relax, volta al món, etc.
· Climatologia en el lloc de destí i en les dates del viatge: temperatures, pluges, monsons, huracans, etc
· Situació política i/o sanitària en el lloc escollit.

Documentar-se sobre la destinació

En un viatge independent aquest és un apartat importantíssim, tant en la fase de decidir quina serà la nostra destinació com en la d'adquirir el màxim de coneixement sobre el lloc ja escollit. I d'això pot dependre en bona part l'èxit del viatge.

Abans de visitar qualsevol lloc sempre és recomanable documentar-se sobre la seva història, costums, coses a veure, realitat social, situació actual, etc. Això ens permet entendre molt millor el que veurem i ens trobarem després durant el viatge. A més, viatjant per lliure això encara és més important ja que dependrem totalment de nosaltres mateixos, per bé i per malament. Per tant, cal almenys ser conscient de les dificultats que ens podem trobar i de com solucionar-les amb els medis que tenim.

Avui dia les fonts d'informació possibles són gairebé infinites, especialment en el món d'Internet, on es poden trobar milions de pàgines per algunes destinacions populars. En aquests casos el problema sol ser l'excés d'informació, amb la qual cosa és molt important saber destriar el gra de la palla per a quedar-nos amb allò que realment és important per als nostres propòsits.

A continuació esmentem algunes d'aquestes fonts d'informació on documentar-se:

· Guies de viatge. Una bona guia de viatges és una de les eines indispensables per a un viatger independent abans i durant el viatge, ja que solen contenir molta informació pràctica (hotels, transport, horaris, preus, trucs, etc.) i degudament actualitzada, tot i que hem d'anar amb compte amb aquest darrer punt en el moment de buscar la guia més apropiada (cal mirar la data de l'edició i pensar que la informació recollida encara és anterior a aquesta data). Per a cada destinació solen haver-n'hi de diferents editors. L'elecció vindrà donada també per les preferències personals o si hi ha una edició en la nostra llengua. A títol personal nosaltres recomanem les guies Lonely Planet perquè abasten totes les regions del planeta, estan força actualitzades i compten amb molta informació pràctica útil per a viatjar per lliure (però no sempre són les millors per a totes les destinacions). Altres bones guies que podem trobar en el mercat són les Bradt, Footprint, Rough, Trotamundos, Blue Moon, Fodor's / El País-Aguilar, etc.

· Informació a Internet. Un altre mitjà importantíssim per a obtenir informació de qualsevol lloc del món és Internet, una font inesgotable d'informació on, sabent buscar, podreu trobar pàgines i pàgines que us permetran conèixer millor allà on aneu i planificar la vostra estada.

· Viatgeteques d'Ajuntaments o d'altres institucions, biblioteques, o llibreries especialitzades.

· Salons de Turisme (per exemple el SITC), Oficines de Turisme (amb oficines reals o bé a Internet), o Consolats.

· Literatura de viatge. També els llibres de viatges ens poden ajudar a viure el país molt abans d'anar-hi.

· Altres viatgers, coneguts o familiars, que hagin visitat o que coneguin el lloc en qüestió.

Transport

Un cop decidida la destinació del nostre viatge caldrà decidir el mitjà de transport emprat per anar-hi i tornar-ne. La tria dependrà de la distància, pressupost, conveniència, comoditat, etc.:

· Avió. Un dels mitjans més utilitzats, sobretot en desplaçaments de mig i llarg recorregut. En general, si les nostres dates de viatge no són flexibles cal comprar el bitllet d’avió (o, si més no, fer-ne la reserva) amb suficient antelació per no trobar-se amb sorpreses. Com sempre, cal buscar el més barat, però també el que s’adeqüi a les dates desitjades i que no ens faci perdre massa temps en connexions. Per la compra del bitllet es pot recórrer a les agències de viatges de tota la vida o a Internet. Cada dia més Internet permet la compra o reserva de bitllets d’avió amb unes condicions molt competitives, amb un procés fàcil i segur per a l’usuari.

· Tren. Un dels mitjans de transport més econòmics si viatgem per Europa, amb un gran nombre de descomptes sobretot per a la gent jove o també per a la gent gran.

· Autocar o Vaixell / Ferri.

· Cotxe / Moto. Aquí tenim vàries possibilitats: vehicle particular, cotxe de lloguer, autoestop o bé compartint el vehicle.

Preparació de la ruta

També és molt important preparar l’itinerari o ruta a seguir durant el viatge i el transport emprat en cada etapa, fent una planificació realista respecte dels dies disponibles i dels llocs a visitar. Evidentment aquest itinerari pot ser variat voluntàriament o per causa de força major durant el viatge (aquesta és part de la gràcia de viatjar per lliure), però sempre és bo tenir un guió abans de sortir de casa per evitar problemes causats per la improvisació.

El primer que hem de fer és fer una llista amb els llocs a visitar que considerem imprescindibles (als que no estem disposats a renunciar) i una altra llista amb aquells que també voldríem visitar, però que arribat el cas podem retallar per tal d’ajustar el temps disponible. La informació per confeccionar aquestes llistes la podem obtenir de la nostra guia de viatge, dels relats o consells d’altres viatgers o de fulletons turístics. També poden ser útils els catàlegs d’agències de viatges que venen rutes pel país o regió del nostre interès. Hem d’intentar no ser massa ambiciosos i voler comprimir el temps al màxim, ja que podem caure en la síndrome del turista japonès (recorre les principals ciutats europees en una setmana). Creiem que és preferible veure menys coses, però gaudir-les de debò i tenir més temps per a assimilar-les. El viatge no ha de ser una marató. No es tracta de col·leccionar llocs o països.

Per a preparar acuradament la ruta necessitem conèixer el temps mínim necessari per a visitar cada lloc, així com el transport disponible, la seva freqüència i la durada del trajecte per anar d’un lloc a l’altre. En aquest cas les millors fonts d’informació també són les guies de viatge, els relats o consells d’altres viatgers o les pàgines web de les diferents companyies de transport. La ruta planificada ha de ser racional, intentant minimitzar les distàncies a recórrer. També ha de ser prou flexible per tal que, en cas d’imprevistos, disposem de marge de maniobra.

El traçat de la ruta a seguir també ha de tenir en compte els llocs on haurem de pernoctar, preveient que quan hi arribem tindrem un lloc on anar a dormir i que aquest s’ajusta al nostre pressupost. Excepte en casos molt concrets no cal reservar per endavant els allotjaments, ja que així restem flexibilitat a la nostra planificació, però va bé tenir un o varis allotjaments candidats en cada lloc on pernoctem. Encara que, de vegades, pot ser convenient reservar la primera nit en la ciutat d’arribada, especialment si hi arribem molt tard i/o molt cansats després d'un llarg viatge. A Internet hi ha milers de buscadors d’hotels i allotjaments a partir d’una certa categoria en la majoria de països del món.

Documentació de viatge

· DNI, passaport i visat. Si la nostra destinació correspon a països de la Unió Europea o alguns d’altres com Andorra, Liechtenstein, Malta, Mònaco o Suïssa és suficient amb portar el DNI, però hem de verificar que no estigui caducat. Però per a la resta de països necessitarem el passaport. En aquest cas hem de verificar amb suficient antelació la validesa del nostre passaport, tenint en compte que en alguns països es requereix una validesa mínima d’aquest de sis mesos, i per tant caldrà renovar el passaport si preveiem que en entrar al país en qüestió el període de validesa és inferior o està al voltant d’aquest termini. En la majoria de casos l’estada màxima permesa al país oscil·la entre els 30 i els 90 dies, però s’ha de verificar cada cas. Per a estades superiors o per activitats no turístiques, com poden ser anar a estudiar o a treballar, s’ha de consultar amb l’Ambaixada o Consolat corresponent.

Però, a més del passaport, hi ha uns quants països en els que també és necessari un visat. Es tracta d’una autorització que concedeix el país en qüestió i que s’estampa al mateix passaport, essent un requisit indispensable per entrar en el país. Per tant cal que ens informem bé de si el país o països a visitar requereixen visat per a entrar-hi en la data prevista del nostre viatge. Això ho podem esbrinar per diverses fonts: posant-se en contacte amb l’Ambaixada o Consolat corresponent, buscant per Internet, a través de la guia de viatge, etc., però un bon lloc per a fer-ho és mitjançant el web Recomanacions de viatge, actualitzada pel Ministerio de Asuntos Exteriores espanyol, on s'especifiquen els documents de viatge i requisits exigits en qualsevol país del món.

En alguns països s’obté directament a la mateixa arribada al país (aeroport o frontera terrestre) i és gratuït. En d’altres, com Turquia o Egipte per exemple, també s’obté a l’arribada però s’ha de pagar la corresponent quantitat establerta. En certs països només es pot obtenir si entrem pel seu aeroport internacional, però no si ho fem a través d’una frontera terrestre. Finalment hi ha un altre grup de països o el visat s’ha d’obtenir prèviament a l’entrada del país. Si és així i, per proximitat geogràfica del nostre domicili a l’Ambaixada o Consolat corresponent, podem fer la gestió personalment llavors la cosa és més o menys fàcil.

Quan això no és possible llavors la gestió es complica un xic. En aquest cas podem fer-ho utilitzant els serveis d’una agència especialitzada en aquest tipus de tràmits (opció còmoda, però cara) o bé obtenir el formulari de petició de visat de l’Ambaixada directament del seu web (opció cada cop més estesa), per correu electrònic o per correu normal i fer-lo arribar emplenat, juntament amb el passaport, fotos i diners mitjançant un servei de missatgeria, que després també haurà de recollir el passaport i el visat (en el propi formulari o en el web s’explica els requisits i procés a seguir). Una altra opció, si fem un recorregut per diversos països, és obtenir el visat en algun dels països veïns, però cal que ens assabentem bé abans de que això és realment possible. Per últim, esmentar el cas d’Austràlia, on és imprescindible disposar d’una mena de visat electrònic, però que es pot obtenir utilitzant només Internet.

En qualsevol cas cal proveir el suficient temps per a dur a terme aquestes gestions, ja que de vegades poden ser lentes.

· Carnet de conduir internacional. En alguns països ens serà necessari aquest document si volem conduir per les seves carreteres. S’obté a la corresponent Delegació Provincial de Tràfic, presentant el carnet de conduir espanyol, el DNI i dues fotos de carnet, a més de pagar la taxa corresponent. És vàlid durant 1 any.

· Carnet d’Alberguista. S’obtenen important descomptes en qualsevol alberg afiliat a la Federació Internacional d’Albergs Juvenils (IYHF) a tot el món. Addicionalment es poden obtenir descomptes en transports, activitats turístiques, espectacles, etc. Aquest carnet té una versió per a joves de 14 a 29 anys (costa 5 €) i una altra per a majors de 30 anys (11 €). Es pot obtenir a qualsevol alberg i en els punts d’informació juvenil i és vàlid durant 1 any.

· Carnet Internacional de Càmping. Permet obtenir descomptes i certa preferència en alguns càmpings. A més, en alguns països és necessari per acampar-hi.

· Carnet d’Estudiant Internacional (ISIC) i Carnet de Professor Internacional (ITIC). En alguns països, ambdós permeten obtenir descomptes en entrades a museus, llocs arqueològics, etc. i també en transports. Per a obtenir-lo cal acreditar la condició d’estudiant (a partir de 12 anys i no té límit d’edat) o professor amb els documents corresponents.

· Assegurança de viatge. Un altre qüestió molt important, per poder anar tranquils durant el viatge, és portar una assegurança d’assistència a l’estranger que cobreixi les despeses derivades de malaltia, accidents o qualsevol altra incidència sanitària que ens pugui donar-se al lloc de destí o durant el desplaçament (despeses d’hospitalització, medicines, repatriació, etc). També pot cobrir despeses derivades de robatori, responsabilitat civil, pèrdua de l’equipatge, etc. El millor que pot passar és que no la necessitem, però si arriba el cas millor tenir-ne una.

Si pagueu una mútua d’assistència sanitària privada normalment ja inclou l’assistència sanitària a l’estranger sense cost addicional. També si paguem el bitllet d’avió o el viatge amb una targeta de crèdit VISA tenim alguna cobertura per a alguns determinats conceptes (els trobarem especificats en el contracte de la targeta). Però si no disposem de cap mena de cobertura és recomanable contractar una assegurança pel període en que estarem de viatge, i això es pot fer en la mateixa agència de viatges on comprem el bitllet d’avió o bé contractant-la directament a través d’Internet en els portals de les principals asseguradores.

· Dades de seguretat. I per acabar, recomanem apuntar en un paper, que cal portar separat de la nostra documentació de viatge, dades com el nº de passaport, localitzador del bitllet d’avió, numeració dels xecs de viatge (si en portem), nº de la targeta de crèdit, dades personals com el nom i domicili, nº de compte bancari (per a poder fer una transferència de diners si és necessari), ... que arribat el cas ens facilitin la denúncia, renovació i/o anul·lació en l’hipotètic cas de pèrdua o robatori de documents tals com el passaport, bitllet d’avió, xecs de viatge, targeta de crèdit, etc.

També podem apuntar-hi telèfons de contacte per a trucar des de qualsevol lloc del món en cas de necessitar autorització de la mútua d’assistència sanitària, o per anul·lar els xecs de viatges i les targetes de crèdit. També podem escriure totes aquestes dades en un correu electrònic que ens enviarem a nosaltres mateixos abans de marxar de viatge, de tal forma que des de qualsevol lloc del món amb connexió a Internet (avui dia Internet ja està molt estès) podrem llegir aquesta informació des del nostre correu web (Gmail, Hotmail, Yahoo, etc).

I el més nou és escanejar o fotografiar digitalment tota la documentació que creiem convenient (passaport, visat, bitllet d’avió, carnet de conduir, xecs de viatge, etc) i emmagatzemar-la en un servidor web segur, de tal forma que sigui accessible i consultable per nosaltres des de qualsevol lloc del món en cas de necessitar-ho. Si no disposem d’aquest espai web segur llavors podem utilitzar els serveis de l’empresa Passport Support, creada per un parell de viatgers australians, i que permet guardar documents pagant 15 dòlars australians a l’any (una mica més de 9 €) mitjançant targeta de crèdit.

Vacunació i salut

· Vacunació. En el cas de que la nostra destinació sigui un país de clima tropical o amb unes condicions sanitàries deficients (en general solen ser destinacions a l’Àfrica, especialment l’Àfrica subsahariana, Àsia i Amèrica del Sud i Central) és molt convenient recórrer a un centre especialitzat en malalties importades o sanitat exterior que, en funció de la nostra destinació i/o el nostre tipus de viatge, ens indicarà les vacunes i prevencions sanitàries a prendre. Les vacunes més comuns inclouen febre groga, poliomielitis, febres tifoides, antitetànica, hepatitis A i B, o la profilaxi contra la malària.

Cal tenir en compte, també, que cada zona té les seves peculiaritats en qüestió de riscos sanitaris i a més poden ser canviants amb el temps, per tant el que és vàlid per un any no té perquè ser-ho al següent. Per saber els centres sanitaris especialitzats als que adreçar-se, segons província, podeu consultar la pàgina Centres de vacunació internacional a Espanya del Ministerio de Sanidad y Consumo espanyol. Normalment cal concertar prèviament el dia de la visita a un d’aquests centres i, donada la situació actual de saturació d’aquest tipus de serveis (especialment a l’estiu), us recomanem no esperar al darrer moment.

Per a documentar-se sobre la situació sanitària mundial (i vacunació exigida i/o recomanada) consulteu les pàgines en castellà Situación sanitaria mundial por países del Ministerio de Sanidad y Consumo, de l’ OMS - Organització Mundial de la Salut, o també de Travel Health Online, aquesta en anglès.

En molts casos la vacunació és simplement recomanable, però en d’altres és obligatòria i pot ser exigida per les autoritats locals d’alguns països. Aquest sol ser el cas de la febre groga i llavors cal portar, entre la documentació de viatge, el corresponent Certificat Internacional de Vacunació que acredita que estem vacunats.

Per a qualsevol tipus de viatge, si estem seguint un tractament mèdic molt específic o requerim alguna atenció especial no estaria malament comentar el fet del viatge al nostre metge de capçalera.

· Cobertura sanitària. Si viatgem per territori espanyol és suficient amb portar la targeta sanitària individual de la Comunitat Autònoma corresponent (del CatSalut en el cas de Catalunya) i/o la cartilla de la Seguretat Social espanyola. Per al cas de països de la Unió Europea i alguns d’altres la targeta sanitària europea dóna cobertura sanitària en cas de malaltia o accident. Però en general pot ser molt recomanable augmentar la cobertura contractant una assegurança privada.

· Farmaciola. Un aspecte molt important d’aquest apartat de salut és afegir al nostre equipatge una farmaciola amb coses bàsiques que podem necessitar durant el viatge i que en alguns llocs del món pot ser molt difícil o impossible trobar-ne. A títol orientatiu la farmaciola pot contenir: pastilles diarrea, esparadrap, tiretes, analgèsics, antihistamínic, antifúngic, sals rehidratants, xeringues d’un sol ús, col·liri ulls, i la nostra medicació habitual. A tot això hi podem afegir preservatius, repel·lent insectes (amb un 40% de toluamida), espirals antiinsectes, protector solar, protector labial, ulleres de sol i una gorra.

També pot ser una bona idea portar els prospectes d’alguns medicaments, ja que si n’hem de comprar més llavors serà més fàcil trobar un substitutiu mostrant la seva composició química a la farmàcia.

· Llargs desplaçaments en avió. Apart de la situació sanitària en el país o països a visitar també cal tenir en compte els efectes sobre la salut dels desplaçaments llargs en avió. La reducció d’oxigen en la cabina, la taxa d’humitat relativament baixa i la immobilitat perllongada poden ocasionar problemes circulatoris, així com problemes respiratoris. La probabilitat de desenvolupar aquesta patologia és molt baixa si no es tenen factors de risc, però es recomana fer alguns exercicis a intervals freqüents per a estimular la circulació, no situar l’equipatge de mà en llocs que restringeixin els moviments de les cames i vestir roba còmoda i folgada. També s’ha d’evitar consumir begudes carbonatades i determinades verdures perquè la reducció de la pressió fa que s’expandeixi el gas abdominal. Les diferències de pressió provoquen igualment molèsties en l’oïda mitjà i en els sins del crani, que es poden evitar bevent o mastegant xiclet, mentre que el descens en un 20% de la humitat pot ocasionar problemes oculars, especialment entre els viatgers que duen lents de contacte.

Altre problema derivat dels viatges és el desfasament horari o jet lag, provocat per passar d’una zona horària a una altra en un curt període de temps, que causa fatiga, estrès, insomni i redueix les capacitats físiques i mentals. Es recomana dormir durant el vol, beure gran quantitat de líquid abans i durant el trajecte, no beure alcohol i exposar-se a plena llum en arribar al lloc de destinació. Respecte als nens, es recomana que no viatgin amb avió si són menors de set dies i que es presti molta atenció a la seva correcta hidratació, mentre que es recomana a les dones embarassades evitar les àrees en les quals la malària és endèmica, així com les zones de gran altitud o remotes.

Diners

Com ja us podeu imaginar el tema dels diners és un altre punt importantíssim en tota organització d’un viatge. D’entrada recomanem fer un pressupost realista per saber quants diners necessitarem. A partir dels preus indicats per les guies i d’acord amb el tipus de viatge que volem fer elaborarem un pressupost diari aproximat que multiplicarem pel nombre de dies del viatge i incrementem la quantitat resultant amb un cert percentatge per donar més marge i absorbir puges de preus i imprevistos (però sense passar-se, per a no dur molts més diners dels necessaris).

Per al viatge podem portar diners en efectiu, xecs de viatge, targeta de crèdit o dèbit, o qualsevol combinació de les anteriors.

· Diners en efectiu. Avui dia l’Euro ja s’accepta arreu del món. Per tant, excepte en casos molt concrets en que continua essent recomanable portar dòlars americans, és una despesa innecessària canviar aquí d’Euro a dòlar i un cop allà canviar de nou a la moneda local. De vegades també ens hem trobat amb haver de pagar les taxes de sortida o el visat obligatòriament en dòlars americans, per la qual cosa el que fem és portar sempre una petita quantitat de diners en US$, però la resta en Euros.

En canviar divises, sigui a casa nostra com al país de destinació, cal anar amb molt de compte amb el canvi aplicat per l’entitat bancària o oficina de canvi, així com amb les comissions aplicades. Si és possible, sempre és bo comparar uns quants llocs abans de decidir-nos per un, ja que les diferències solen ser significatives. En molts països les oficines de canvi solen donar millor canvi que els propis bancs, però s’ha de comprovar. També l’experiència ens diu que, en general, els bancs o oficines de canvi que trobem als aeroports no solen oferir el millor canvi, pel que recomanem canviar, en arribar a l’aeroport, el mínim necessari.

Tant si portem euros com dòlars americans és recomanable portar uns quants bitllets grans (de 50 o 100, per exemple), ja que normalment amb ells obtindrem un millor canvi que amb els bitllets petits, però també cal portar-ne de petits per a tenir canvi si el necessitem. També és important portar bitllets el més nous possibles i que no estiguin trencats o molt guixats, ja que en alguns països no els voldran canviar o els pagaran pitjor que els nous.

· Xecs de viatge. Tenen l’avantatge de poder recuperar el seu import en cas de pèrdua o robatori, però en moltes zones (sobretot en àrees rurals) no els accepten o els paguen pitjor que l’efectiu (moltes vegades comporten una comissió de canvi). Si portem xecs de viatge és millor canviar-los en les grans ciutats i portar diners en efectiu per a la resta. En qualsevol cas recomanem documentar-se bé sobre l’acceptació dels xecs de viatge o no en la destinació específica a visitar.

· Targetes de crèdit. Són cada cop més acceptades arreu del món (especialment la targeta VISA), però no cal confiar-se massa, ja que en països poc desenvolupats només sol ser útil en les ciutats i llocs molt turístics en general. Però pensem que sempre va bé portar-la, especialment per a despeses grans i/o imprevistes (vols domèstics, hotels de certa categoria, etc). També és molt útil si pensem llogar un vehicle.

En algun país el pagament de serveis amb targeta de crèdit porta aparellat el pagament d’una comissió (informeu-vos prèviament per a no pagar més del compte). I en llocs on la lectura de la targeta en el moment de fer el pagament es fa amb un paper carbó de còpia cal assegurar-se que aquest paper carbó és destrueix davant vostre si no voleu tenir sorpreses posteriors.

Una altra avantatja de la targeta de crèdit o dèbit és que amb ella podem treure diners en un caixer en qualsevol país que tingui una mínima xarxa de caixers automàtics disponible, però això no és molt comú fora del món desenvolupat. Però disposar de diners d’aquesta forma també sol tenir un cost en forma de comissió que dependrà de cada entitat bancària. La contrapartida és que podem disposar d’efectiu en moneda local en qualsevol moment (dia, nit, o festiu) i que de vegades la taxa de canvi aplicada és millor que la que obtindríem canviant al banc.

Durant el viatge és recomanable fer un seguiment del diners gastats i del compliment del pressupost previ. Això ens permetrà ajustar el dia a dia als imprevistos. Els diners en efectiu, xecs de viatge o targeta de crèdit (i d’altres documents importants com el passaport o bitllets d’avió) els hem de portar sempre amb nosaltres, repartits i/o amagats segons cadascú. Però mai deixar-los en l’equipatge facturat. Tampoc deixar-los a l’hotel, a no ser que sigui dins d’una caixa de seguretat fiable. En el cas d’habitacions compartides s’han de prendre precaucions especials, ja que solen ser menys fiables alguns viatgers malintencionats que el propi personal de l’allotjament.

Per al darrer dia hem de conèixer amb antelació si haurem de pagar taxes aeroportuàries (sovint van incloses en el bitllet d’avió) o taxes de sortida per reservar la quantitat corresponent. Si després de tot encara ens sobra moneda local (que no podrem canviar a casa nostra), podem intentar canviar-la a Euros o US$ en una oficina de canvi de la ciutat d’on partim o a l’aeroport.

Equipatge

Lògicament el tipus de viatge que fem i el transport que fem servir per a moure’ns condiciona l’equipatge a portar. Si viatgem amb cotxe privat no importa tant el tipus, pes i volum del nostre equipatge, però si preveiem agafar transport públic és molt millor portar una motxilla que maletes o bosses de viatge, optimitzant al màxim el seu pes i el volum.

En el nostre cas solem portar una motxilla gran, que es queda a l’hotel amb la roba i tot allò sense massa valor material o que no usem normalment en el dia a dia, i una altra motxilla més petita, que portem sempre amb nosaltres, amb la càmera fotogràfica, documentació i tot allò més valuós o d’ús freqüent. S’ha d’intentar optimitzar el volum i el pes de l’equipatge, ajustant-lo a la nostra força i envergadura física, ja que sempre les haurem de carregar nosaltres.

Per a evitar que es trenqui l’equipatge facturat és convenient que aquest no tingui masses nanses o altres parts exteriors que es puguin enganxar en les cintes transportadores o amb altres equipatges. Per últim, si es visita algun país molt sensible amb el tràfic de drogues (Tailàndia, Colòmbia, Singapur, i altres...) és millor revisar personalment i tancar molt bé l’equipatge el darrer dia de viatge, abans de passar els controls a l’aeroport, per a no ser portadors involuntaris de droga o qualsevol altra substància prohibida. A l’aeroport també podem embolicar l’equipatge a facturar amb plàstic protector.

Per a facilitar l’eventual devolució d’equipatge facturat i perdut per la línia aèria és convenient identificar l’equipatge amb una etiqueta on figuri el nostre nom, adreça o medi de contacte.

El tipus de roba i calçat que portem dependrà del tipus de viatge que fem i de la climatologia prevista. Però, per no sobrecarregar l’equipatge amb el pes de moltes peces de roba, especialment en viatges llargs, una bona idea és portar roba vella que a mesura que anem utilitzant la puguem donar o llençar, alleugerint així el pes de la motxilla. També podem, durant el viatge, anar rentant la roba bruta amb sabó en hores mortes a l’hotel (tenint en compte el temps d’assecat) o en una bugaderia. En alguns països, per exemple Índia o Xina, també és bona idea comprar roba als mercats locals, on de ben segur trobarem de tot i a bon preu.

Donat que en els darrers anys s’han incrementat notablement les mesures de seguretat en els aeroports ara hi ha uns quants objectes que no es poden pujar a bord, com per exemple navalles, tisores, pinces, etc. Si portem algun d’aquest objectes haurem de tenir la precaució de posar-los prèviament dins l’equipatge a facturar.

Llista de coses a emportar. A continuació suggerim una llista de coses a emportar en un viatge que hem anat confeccionant al llarg dels anys d’experiència viatgera independent. Evidentment aquesta llista és purament orientativa i s’ha d’ajustar segons preferències personals, la forma de viatjar i la destinació escollida. Per tant no tot el que figura en aquesta llista serveix per a tots els viatges. En qualsevol cas suggerim tenir una llista pròpia que utilitzarem en cada viatge i que podrem anar revisant en preparar l’equipatge per a estar segurs de no deixar-nos res.

· Equipatge: Motxilla gran, Motxilla petita.
· Descans: Llençol-sac, Mosquitera, Manta tèrmica, Reposacaps inflable.
· Documentació: Passaport/Visat o DNI, Fotos carnet, Certificat de vacunació, Bitllet d’avió o transport, Permís de conduir, Assegurança de viatge, Ronyonera portadocuments, Carnet d’estudiant ISIC, Carnet d’alberguista, Dades de seguretat, Guia de viatge, Minidiccionari, Quadern, Bolígrafs.
· Diners: Efectiu en Euros, Efectiu en divises i/o xecs de viatge, Targeta de crèdit o dèbit.
· Fotografia: Càmera fotografiar (compacta, reflex o digital), Objectius, Bateries recanvi, Rodets diapositiva i/o paper, Adaptador de corrent i memòries d’emmagatzematge per a fotografia digital, Prismàtics.
· Farmaciola. Veure apartat vacunació i salut.
· Higiene personal: Necesser, Gel bany, Xampú, Colònia, Desodorant, Pinta, Pasta dentífrica, Raspall de dents, Escuma i fulles d’afaitar, Compreses i/o tampons, Paper WC, Mocadors paper, Tovallons colònia, Pólvores talc.
· Roba: Calçat esportiu i/o botes, Xancletes bany, Mitjons, Roba interior, Banyador, Pantalons, Cinturons, Samarretes, Camises, Impermeable pluja, Roba d’abric, Tovallola bany, Gorra, Bosses plàstic per a roba neta i bruta, Sabó rentar roba.
· Alimentació: Fruits secs, Galetes o barres energètiques.
· Altres: Coberts, Obrellaunes, Navalla suïssa, Encenedor, Llanterna, Cordills, Agulles d’estendre, Cadenats, Minicalculadora, Rellotge-despertador, Llibre de lectura.